AMPLE VS AMPLI i LA DEUTA VS EL DEUTE

Sentint a la presidenta d’Òmnium Cultural m’hi he adonat que potser hi ha gent que embriagada de patriotisme potser no se n’adona que a vegades el patriotisme ens pot fer errors en l’ús de la llengua de la pàtria.

Així m’hi he adonat que mentre la lider del PP que se sent tan catalana com espanyola té el costum de dir la deuta en comptes del deute doncs bé la presidenta d’Òmnium Cultural fa servir la paraula ample en comptes d’ampli. En català tenim ample i ampli i en castellà ancho i amplio. Així, quan parlem de tenir a Catalunya un consens ampli hauríem de dir, si parlem català correctament, consens ampli i no pas consens ample. El fet que ampli se sembli més a la paraula castellana amplio no ens hauria de fer parlar malament el català. I tampoc cal pensar que la deuta és correcte per semblar-se al castellà. Potser és una llàstima que la nostra ideologia ens faci fer servir el català malament però també hi ha la sort que veient com fem servir el català podem veure fins on som capaços de carregar-nos el català per fer-ho avenir-se a la nostra ideologia: un català castellanitzat (la deuta) o un català que de tan voler catalanitzar-ho (ample quan és ampli) el que fem és empobrir-lo.

Potser estaria bé donar menys classes de patriotisme espanyol,català o d’on sigui i parlar simpelement millor el català.

EL CASTELLÀ TORNA A L’ESCOLA

S’acaba de saber que el TSJC ha dit que el castellà ha de ser la llengua vehicular de les famílies que ho demanen. Com ara són tres famílies un pot pensar que la immersió lingüística en català no està amenaçada però n’hi ha prou amb que poc a poc més famílies demanin el castellà com a llengua vehicular per a que la immersió lingüística tal com la coneixem desaparegui.

O sigui que ara no només tindrem escola pública i privada (cosa que no sembla molestar als que parlen de tenir una sola escola …) sinó que hi haurà estudiants amb diferents llengües vehiculars. Qui hagués pensant que dos variants vulgars del llatí donarien per tant al llarg dels segles …

 

EXPRESSIONS TÍPIQUES CASTELLANES EN CATALÀ

Fa una estona a ELS MATINS de TV3 s’ha fet servir la paraula castellana “guiño” per part d’una tertuliana la qual no ha trobat ningú que li digués una possible traducció.

Això m’ha fet pensar en crear un post amb expressions típiques del castellà i la seva traducció al català.

Aniré afegint les expressions que trobi tot posant el dia que afegeixo l’expressió i la seva traducció.

1. HACER UN GUIÑO = FER L’ULLET (3 d’octubre de 2011)

DESTÍ VS DESTINACIÓ

Fa uns minuts he llegit a EL PERIÓDICO un text on deia DESTÍ quan havia de dir DESTINACIÓ. De fet a TV3 aquest error també és el pa de cada dia.

De fet aquest error és tan comú que moltes vegades tinc la sensació que potser sóc jo el que estic equivocat. Però és evident que la meva manera d’utilitzar a vegades DESTÍ i a vegades DESTINACIÓ enriqueix la llengua. Suposo que tot això passa per influència del castellà on DESTÍ i DESTINACIÓ es tradueixen per DESTINO. Qui sap, potser quan aquí la gent sàpiga més anglès, llavors començarà a fer servir el català correctament, ja que en anglès també fan servir dos mots: DESTINY per DESTÍ i DESTINATION per DESTINACIÓ.

Exemples pràctics que a certs diaris i certes televisions sembla que encara no han arribat:

“L’ús freqüent de destí quan en realitat es vol dir destinació em fa pensar que el destí del català no és gens prometedor”

“El destí de les destinacions basades només en sol i platja tampoc és gens prometedor”