GUARDIOLA PODRIA AJUDAR L’EURO

Manager Josep Guardiola

JOSEP GUARDIOLA

Les coses s’estan posant molt malament econòmicament parlant a la zona euro i havia pensat que potser en Guardiola podria ajudar a portar confiança a l’euro. Que l’entrenador de l’equip que va guanyar la darrera Champios europea fes un defensa aferissada de l’euro em sembla que no estaria malament.

Tic por que ens enfonsem. És molt fort perquè sembla que ara el deute sobirà espanyol i italià han baixat d’esgraó segons l’escala de l’agència Fitch. Això em fa pensar que pot haver-hi inversors que comencin a malfiar-se dels bons espanyols. L’única solució que veig és que la gent de l’estat espanyol confíem en nosaltres mateixos! Si nosaltres mostrem al món que no confíem en el nostre futur difícilment des de l’exterior ens voldran comprar bons. Estem en un moment delicadíssim i Catalunya té un paper molt important a fer. Qui sap, però potser d’aquí uns dies Catalunya tingui la clau de la supervivència de l’euro. És necessari que el deute espanyol no s’enfonsi si no volem que les properes generacions d’europeus visquin en una Europa superafeblida. Catalunya és l’economia més forta de l’Estat espanyol. El món ens està mirant! ës necessari que des de Catalunya s’enviï un missatge al món que els catalans confiem en el deute sobirà espanyol. Si no fem això ens estem enviant cap a l’abisme. Difícilement Catalunya podria ser un bon loc per viure si Europa es trenca. Em sembla que és moment d’aparcar els problemes que tenim amb Espanya i mostrem al món que nosaltres estem a l’alçada de les circumstàncies del moment. Seria nefast que el nacionalisme català passi a l’història com aquell que va deixar enfonsar Europa.

La gent de Catalunya que creigui en Espanya crec que ha fer tot el possible per donar suport a la credibilitat d’Espanya. I la gent de Catalunya que no creu en Espanya hauria d’adonar-se que sempre serà més fàcil independitzar-se d’Espanya per haver salvat Espanya, Europa i el món d’una recessió que per haver fet tot el contrari.

Si volem poder continuar comprant flors per la Verge de Montserrat és necessari que el món no entri en una recessió potser pitjor de la del 1929 i amb Europa enfonsada. Catalunya pot passar a la història per haver salvat Europa. O Catalunya pot passsar a l’història per haver volgut fer mal a Espanya fot fent-se mal a ella mateixa, a tot Europa i a tot el món i futures generacions.

EDUARD PUNSET I ELS ACAMPATS

Eduard Punset

Image via Wikipedia

Fa unes hores Eduard Punset s’ha apropat als indignats d’Oviedo i els ha dirigit unes quantes paraules tals com NO PAREU.

Després del 22 de maig sembla que ja no es parla tant de les acampades tot i que encara hi són i a twitter són ben vives.

Però tinc la sensació que per`què una acampada sigui exitosa cal que aquesta no només representi a un grup molt concret de gent sinó a un ventall més ample i que rebi suports com el d’Eduard Punset em sembla una bona notícia.

Tinc por que les acampades acabin convertint-se en una acció molt associada a l’esquerra i al moviment alternatiu. Si es vol que les acampades tinguin èxit caldria que fossin un lloc acollidor per gent de qualsevol ideologia que creu que les coses es podien fer millor.

THE.CAT DÓNA SUPORT TOTAL ALS INDIGNATS #acampadabcn #acampadasol

Si un llegeix els mitjans de comunicació i veu la tele un trobarà que uns quants d’ells informen molt neutralment sobre les protestes dels indignats. Només diaris molt de dreta i teles molt de dreta semblen posar el crit al cel per aquestes protestes.
Des d’quest blog vull aprofitar per mostrar tot el meu suport amb els indignats.

Hem arribat a un punt en el qual una part de la població se l’està privant d’unes oportunitats i d’unes oportunitats mentre d’altres segueixen lluny de tot això.

Els joves es troben amb unes estructures que els condemnen a una vida injusta i per raons de les quals ells no tenen cap culpa.

Aquí no s’han fet les coses ì tota aquesta indignació hauria de fer reflexionar I MOLT als polítics actuals.

En primer lloc em sembla un escàndol l’edat dels polítics actuals. Aquesta classe política de cap manera pot representar a un jovent que té una altra manera de comunicar-se. Els mitjans d ecomunicació també haurien de modernitzar-se.

Davant de les protestes que hi ha hagut aquests dies les baralletes entre els diferents partits polítics per aquestes eleccions han semblant com un joc d’entre infants en el qual ens volen ficar perquè els votem.

A Catalunya, per exemple, la campanya m’ha semblat patètica. En comptes de veure gent seriosa parlant seriosament l’únic que hem vist, prou sovint, és als polítics més preocupats en guanyar vots que en tractar-nos com adults. Quin país podem voler tenir quan el govern que governa congela momentàniament les retallades perquè hi ha eleccions (això no és seriós!) i al mateix temps l’oposició es limita a dir que de retallades res de res. Jo em sento estafat!!!! Em sento estafat pels que parlen de retallar aquí i allà però també pels que diuen que eno es retallarà res. Això es tractar le scoses sense seriositat.

Si us he de ser sincers, per exemple, de tots els candidats que es presenten a Barcelona, no hi ha cap que em convenci. L’únic que hi ha uns que ens convencen menys que uns altres.

Però això de votar i llavors que durant quatre anys vagin fent no té sentit. Això és del segle passat.

Ara, la gent gràcies a Facebook, Twitter, ens hem acostumat a dir el que pensem cada dia, cada hora, cada minut i això de donar un vot a una gent per quatre anys és massa temps.

Internet ha d’entrar a la democràcia i la democràcia s’ha d’adaptar als nous temps.

Una de les raons per les quals dono suport als indignats és perquè no trobo just que ells no tinguin feina mentre entre tots paguem el sou de molta gent de per vida.

Quina no és la família on uns estan ben col·locats mentre els altres ni treballen.

Passades les eleccions de ben segur que els indignats continuaran protestant i espero que siguin prou llestos per continuar. És veritat que vivim en crisi pero no tothom la viu igual.

Durant anys i anys el jovent s’ha associat a la festa i passar de tot. Aquesta setmana s’ha demostrat que això no és així.

Cal que els polítics s’adonin que a partir d’ara estaran més vigilats, se’ls demanarà més.

Durant molt anys els polítics han fet veure que es barallaven quan arribaven eleccions i després simplement cadascú s’acomodava durant quatre anys. Aquest 22 de maig, per primer cop, a la campanya política no només hem sentit als polítics. Hem sentit a la gent que a sortit al carrer.

Gràcies als indignats, aquest diumenge, la gent voti o no voti, s’abstingui o voti al que sigui potser ho faran d’una altra manera.

Per mi aquesta setmana ha estat la setmana en que la democràcia s’ha apropat més al poble i s’allunyat més dels partits. I que jo sàpiga la sobirania està al poble, no als partits.

Espero que algun dia sigui possible votar no només a favor sinó també en contra. De manera que si al meu ajuntamnet hi ha 30 seients, un pugui votar per a que hi hagi un seient buit en forma de protesta. És indignant que si a Barcelona només votessin els 5 candidats que veiem per la tele llavors i tota la resta de ciutadans no votessin l’ajuntament de Barcelona seguiria està plen de polítics. Com pot ser això?

Si demà a Barcelona no anés a votar ningú excepte un candidat resultaria que aquest candidat guanyaria les eleccions per majoria absoluta. Quina democràcia és aquesta?

La crisi i les seves conseqüències son funestes. Però fins i tot les situacions dolentes poden servir per alguna cosa. I una d’aquestes coses han estat aquestes protestes històriques d’indignació.

La nova generació pot estar amb un 40% d’atur però amb aquestes protestes han demostrat que estan disposats a plantar cara a aquest món cruel i hòstil.

I THE.CAT ESTÀ AMB ELLS! VISCA LA REVOLUCIÓ! (evidentment si no hagués estat per aquests joves ara no estaria escrivint aquest post dient aquestes coses, però tots hem tingut 20 anys i és molt entranyable que per fi tinguem un jovent que cerca un autre monde. Gràcies a aquests joves se m’ha despartat l’esperança i l’ànim de lluita. Potser ara tenim una generació amb més atur que abans i que es diu que viurà pitjor que abans vivíem però amb aquestes protestes tinc la sensació que visqui com visqui podrà estar ben orgullosa d’ella mateixa. I això no té preu.

ENDAVANT, JOVENT INDIGNAT, NO ESTEU SOLS! LA REVOLUCIÓ TOT JUST ACABA DE COMENÇAR. VOSALTRES HEU RESSUSCITAT L’ESPERANÇA I CAP POLÍTIC NI BANQUER NI ESPECULADOR LA PODRÀ TORNAR AMAGAR-LA DEL NOSTRE PRESENT I FUTUR.

(perdoneu per les nombroses faltes)